Karavan és, de fet, un creador d'entorns la màxima preocupació dels quals versa al voltant de la necessitat d'establir un diàleg amb la naturalesa a fi de dotar de personalitat i vida pròpia cadascun dels espais sobre els quals treballa
La seva afiliació a una tendència artística concreta resulta enormement dificultosa i sembla més encertada la seva identificació com artista pluridisciplinar (escultor, arquitecte, enginyer, dissenyador urbà…)
Però si el que pretenem és acostar-nos a la definició de la idiosincràsia d'aquest artista, la seva definició no pot limitar-se a la d'un home compromès amb la Mare Naturalesa. El seu compromís va més enllà de la utòpica fraternitat amb la terra, abastant un compromís obert amb l'home, que pertoca a la seva història i al seu esperit.
En aquest moment entra en acció una faceta de Karavan directament associada amb l'activisme polític.
Quan en 1940 es va fundar l'Estat d'Israel i va arribar la guerra, els principals esforços de Karavan es van centrar a utilitzar l'art en la seva dimensió política, i en aquest punt ho trobem dissenyant posters a favor de la pau amb els àrabs, del “pa i treball” per als immigrants, i contra la intolerància religiosa.
El respecte i el simbolisme que concedeix a la vegetació, a la naturalesa en general, i el seu compromís definitiu i rotund per la pau, són dos aspectes que apareixen entrellaçats en les aportacions de Karavan, en la seva Environment per la Pau, de la Bienal de Florència de 1976, va escriure, pensant en l'olivera com símbol de la pau: “Les oliveres haurien de ser les nostres verdaderes fronteres”.
Les obres de Karavan tenen una particular expressió de tolerància i modèstia; que convida a qui les utilitza a romandre en silenci més que intimidat.
Mitjançant l'ús de proporcions específiques i de la llum, l'artista crea la expereiencia sensual de “l'art de viure”.
La seva obra mai perd la seva sensualitat; és més convida a qui l'observa a ser sensualment curiosos
L'espai de les obres de Karavan no està regit per la geometria sinó per la significació. …l'experiència directa d'un sentit de l'espai congregador, de comunicació per als ciutadans, alhora que memòria de la seva història.
Dani Karavan té obra dispersa en el món sencer, ha merescut el reconeixement de la UNESCO i ha obtingut el premio Imperiale, màxim guardó que se li pot atorgar a un artista comparable a l'inexistent premi nobel de les arts.