La reivindicació del temps estètic de la imatge enfront del *temporalizarse de la història en el modern neix, en Benjamí, també de la consciència que això últim no és més que una falsificació del temps originari, el temps de l'ànima que evoca l'aparença. Aquí radica també el sentit de la *espasmódica atenció que Benjamí ha prestat a la modernitat com fenomen fonamentalment estètic.
L'efímer és reconegut i objectiva, concebut com passat, però com un passat que precisament cal oblidar per a sempre.
El "temps-ara" com "temps-ple".
La impaciència suposa una enemistat místic-individual contra el costum, i aquesta és precisament la seva principal fertilitat.
L'efímer és reconegut i objectiva, concebut com passat, però com un passat que precisament cal oblidar per a sempre.
El "temps-ara" com "temps-ple".
La impaciència suposa una enemistat místic-individual contra el costum, i aquesta és precisament la seva principal fertilitat.